Història de Can Rocabruna

Història

Masia Ribalta té un origen que es remunta a l’època medieval. Aquest conjunt arquitectònic ha estat part de la comarca de l’Alt Penedès, concretament a l’àrea coneguda actualment com a Torrelavit.

La Masia Ribalta es compon d’una estructura principal de planta rectangular, incloent-hi una planta baixa i un pis superior amb una composició simètrica d’obertures a la façana principal. Aquest edifici destaca per la seva galeria porxada de quatre arcades que daten aproximadament del segle XIV. Dins del complex, es troba la Capella de Sant Joan de Ribalta, esmentada en documents que daten des de 1390.

A més, els escuts heràldics presents a la masia i la seva capella vinculen la propietat a les importants famílies de la noblesa medieval catalana, reflectint el seu significatiu paper social i econòmic durant aquests temps.

El Mas s’esmenta en textos des de l’any 999, però va ser durant el segle XIV quan la família Ribalta es va establir com a senyors feudals de la zona, destacant per les seves activitats agrícoles i el molí hidràulic que utilitzava les aigües del riu Bitlles. Posteriorment, la propietat va passar a mans de la família Avinyó al segle XIV a causa de matrimonis i herències.

Orígens Medievals

Fundació i Primeres Mencions:

• • El territori de la Masia Ribalta es troba en allò que originalment era conegut com el terme de Terrassola i Lavit. “Lavit” en documents històrics apareix com a “ipsa Vide” (s. X), suggerint el seu origen en una paraula llatina que podria significar “vinya”.
  • El Mas Ribalta de Lavit és esmentat des de l’any 999, quan Ermenard va donar la seva propietat, incloent-hi terrenys, vinyes i molins, al monestir de Sant Cugat del Vallès.

Evolució de la Propietat:

• • Al llarg del segle XI i més endavant, la regió va experimentar diverses donacions i transaccions que incloïen molins i terres, cosa que indica la importància agrícola i econòmica de la zona.
  • Durant el segle XII, la família Ribalta es va establir com els senyors feudals del mas i del castell de Lavit. Documents de 1189 ja esmenten Berenguer de Ribalta com a senyor d’aquests territoris.

Transició a la Família Avinyó:

• • Cap a 1350, la gestió del mas Ribalta i el seu molí va ser assumida per Huguet d’Avinyó a causa d’una donació dels Ribalta a través dels senyors de Gunyoles, demostrant les complexes relacions de matrimoni i herència de la noblesa catalana de l’època. .
  • Els Avinyó, una família que va viure al Penedès des del segle XI, continuarien controlant la propietat fins a almenys el segle XV, quan la documentació es torna escassa.

Importància Arquitectònica i Social:

• • La masia i la capella adjunta, Sant Joan de Ribalta, són exemples destacats de l’arquitectura medieval catalana, amb elements distintius com arcs rebaixats i una capella que data del 1390.
  • La capella va jugar un rol significatiu en la vida religiosa i social de l’entorn, essent esmentada en diversos testaments i documents religiosos al llarg dels segles XIV i XV.

Context Històric

La regió del Penedès, on se situa la Masia Ribalta, ha estat una àrea de considerable activitat humana des de temps prehistòrics, cosa que s’evidencia a les troballes d’indústria paleolítica. Aquest rerefons enriqueix encara més la comprensió dels orígens i l’evolució de la Masia Ribalta, reflectint un llarg historial d’ocupació humana i utilització agrícola que van definir l’economia medieval de Catalunya.

Aquests elements ens mostren no sols la riquesa arquitectònica i patrimonial de la Masia Ribalta, sinó també el seu paper integral en la història i el desenvolupament econòmic de la regió del Penedès. 

Cronologia de la Masia Ribalta i Els seus Voltants

999 – Ermenard dona propietats que inclouen terrenys, vinyes, cases, corrals, i molins al terme del castell d’ipsa Vide al monestir de Sant Cugat del Vallès.

1093 – El monestir de Sant Cugat estableix Guillem Arbert i Mir i els seus germans en un dels molins donats, que podria ser el de Ribalta.

1189 – Berenguer de Ribalta és esmentat en el testament del castellà Guillem de Sant Martí com a senyor del castell de Lavit, confirmant la presència i el control de la família Ribalta sobre aquesta àrea.

1299 – Documentació de Pere de Ribalta, familiar de Berenguer, com a senyor del lloc de Ribalta; la seva vídua, Saurina, redacta el seu testament el 1327.

1350 – Huguet d’Avinyó es converteix en el senyor feudal i administrador del mas Ribalta i el seu molí per donació dels Ribalta a través dels senyors de Gunyoles.

1390 – Menció de la capella de la Masia Ribalta en un document testamentari, indicant la seva importància religiosa i social a la regió.

1396 – Constança, esposa d’Huguet d’Avinyó, i Huguet mateix redacten els seus testaments, mostrant la transició del control del mas i la capella als seus descendents.

1399 – A la mort de Dalmau d’Avinyó, el control del mas passa al seu germà Berenguer.

Segle XIV-XV – Els Avinyó mantenen el control del mas Ribalta, encara que amb el temps es dilueix la seva influència directa i la propietat comença a canviar de mans.

1442 – Els drets sobre el mas Ribalta encara són posseïts per la vídua de Berenguer d’Avinyó, Iolanda, encara que comença la venda de molts d’aquests drets a tercers, incloent-hi els preveuers de l’església de Santa Maria de Vilafranca.

1455 – El rei signa una salvaguarda per a Iolanda d’Avinyó, confirmant el seu estatus i protecció legal com a senyora de la casa Ribalta. Aquesta acció marca un punt final a la documentació clara sobre la propietat directa per la família Avinyó.

Segle XVI – Els documents indiquen que el molí de Ribalta segueix operatiu, ara sota la gestió d’Antoni Mata, reflectint la continuïtat de l’activitat econòmica al mas.

Segle XVII-XVIII – L’àrea de Torrelavit i les seves propietats, inclosa la Masia Ribalta, experimenten una sèrie de canvis en la propietat i l’estructura agrària, comú a Catalunya a causa de les crisis econòmiques i de les reformes agràries.

Segle XIX – La regió del Penedès comença a guanyar reconeixement per la seva producció vinícola, cosa que probablement va afectar les activitats a la Masia Ribalta i les seves terres circumdants, adaptant-se a les demandes del mercat.

Segle XX – La masia és afectada per la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) com a moltes propietats a la regió, patint danys i possibles saquejos, encara que detalls específics sobre la Masia Ribalta durant aquest període no estan clarament documentats.

Finals del Segle XX – Principis del XXI – Restauració i renovació de la Masia Ribalta per adaptar-se a nous usos com l’elaboració de cava, mantenint l’estructura i les característiques històriques de la propietat.

Actualitat – La Masia Ribalta funciona com un establiment d’allotjament (Can Rocabruna), oferint una experiència que combina la riquesa històrica amb el confort modern, destacant-ne l’arquitectura medieval i la significativa història. 

Importància

Cadascun d’aquests punts marca un període significatiu en l’evolució de la Masia Ribalta, des de ser part d’un regal monàstic fins a convertir-se en una propietat senyorial important a l’estructura feudal de Catalunya. Aquesta cronologia no només reflecteix els canvis en la propietat i la gestió de la terra, sinó també les pràctiques socials, econòmiques i religioses de l’època medieval al Penedès.

L’origen de Torrelavit

Torrelavit va sorgir de la fusió de dues localitats, Terrassola i Lavit. El 1920, aquests dos llocs van decidir unir-se sota el nou nom de Torre-Lavit.

La zona de Lavit s’esmenta per primera vegada al segle X com una divisió del castell fronterer de Subirats. No obstant, no va ser fins a la segona meitat del segle esmentat que Lavit es va consolidar com un territori clarament definit, amb cultius de vinyes i cereals, horts i molins de farina.

Per la seva banda, Terrassola ja existia al segle X com una demarcació pertanyent al castell fronterer de Mediona. El primer registre d’aquest lloc data del 990, documentant la venda de terres tant cultivades com ermes amb una casa. Tot i això, Terrassola va començar a aparèixer més freqüentment en documents a partir del segle XI, i per al segle XII, diversos registres confirmen que estava ben conreat i poblat.

Reflexió Final

La història de la Masia Ribalta és un testimoniatge de l’evolució social, econòmica i política de Catalunya al llarg dels segles. Des del seu origen com un més feudal fins a la seva conversió en un hotel modern, cada etapa de la seva història reflecteix canvis més amplis dins de la regió del Penedès i de Catalunya en general. Aquesta masia no només ha estat testimoni de la història, sinó que ha estat un participant actiu a la vida econòmica i social del seu entorn.

Per tant, es podria dir que la Masia Ribalta existia clarament com un establiment senyorial i agrícola almenys des del segle XIV, consolidant el seu estatus al llarg d’aquest segle amb la transició de la propietat de la família Ribalta a la família Avinyó. Aquest canvi no només reflecteix la continuïtat de l’ús i la importància del mas, sinó també la seva evolució a l’estructura social i econòmica de la regió del Penedès durant l’Edat Mitjana.

Atès que la documentació esmenta explícitament la família Ribalta i la seva vinculació amb la Masia Ribalta al segle XIV, i considerant que Huguet d’Avinyó esdevingué l’administrador del mas i el seu molí al voltant de l’any 1350, podem afirmar que la Masia Ribalta ja existia com a entitat significativa abans d’aquesta data.